La nada vuelve a ser
lo que antes fue.
Nada era,
nada seré.
El tiempo nos vuelve al pasado.
El ser torna a no ser.
Paréntesis ha sido la vida,
cuando lo vivido se fue,
sólo queda la huella
de lo que pude hacer.
Esperanza queda
de ser recordada
la huella buena.

Almanaque

Almanaque (Benimantell)

Una vegada més pel camí, camí recorregut, recorregut en mes d'una ocasió, no per això deixa de tindre el seu encant. La ruta, L'Almanaque, el Gulapdar, Sanxet, Tossal de Papatxic, Mas de la Carrasca, baixar per la Casa de Déu, buscar el camí que ix una altra vegada a l'Almanaque i tornada al punt de partida. Recorregut d'unes quatre hores, en un caminar dòcil, sense presses, sense l'animositat d'altres dies. Mirant, contemplant, parlant, en un matí mogut pel vent, molest en les zones descarades.

Arriben a casa de Lluiset, és l'hora de menjar. La taula amb tapet d'hule, net, amb els gots, plats, coberts, tot preparat, sense melindros, però el que és necessari per a satisfer la gola i gaudir del plaer de menjar.

Un calder, en el foc de la cuina de butà, couen lentament les creïlles, amb la seua pell, collita pròpia de Lluiset. La carn a la brasa es prepara en la barbacoa. El vi, en porró o en got, no deixarà de ser protagonista del menjar, posant punt d'alegria i animació a la conversació. I en bona harmonia, al voltant de la taula i engolint les viandes preparades, mitiguen amb bona fam per l'esforç de l'exercici realitzat.

Van menjar i van parlar del transcendent i de l'intranscendent, de la vida i de la mort, del patiment i del benestar. I és que els moments són distints, d'uns dies a altres i donen per a tot.

La incertesa del futur és evident en el present. I no es pot saber com li pot sobrevindre a cada u. I ve a col·lació el cas concret de Melineta, tota una vida de treball bregant pels seus cinc fills, ara ja criats, casats, quan podia gaudir d'una feliç vellesa, la malaltia la destrueix dia a dia. La seua mobilitat limitada a cadira de rodes, les seues facultats mentals en constant deteriorament, tota una càrrega familiar fins a arribar el moment que ha de ser internada en una residència, perquè ja no se li pot atendre en casa. Així es pensa dels distints destins que es poden tindre. Una vellesa amb bones facultats mentals, sense patiments penosos, amb un morir sobtat, és un desig de molts. Però és penós quan lentament es va deteriorant la persona, tant físicament com mentalment, arribant en alguns casos a no reconéixer ni als mateixos fills, amb una qualitat de vida més vegetativa que d'una altra cosa, en estos casos fins i tot s'arriba a desitjar la mort per molt volguda que siga la persona.

Amb esta simple i realista conversació queden, a flor de pell, les agòniques pors que els tràngols de la vida poden portar a qualsevol criatura.

Després es va animar la conversació canviant de tema. Sheila, comptava la seua fidelitat en cada una de les seues relacions i que no suportaria una infidelitat, la qual cosa contrastava amb la manera de pensar de Lluiset que confessava que qualsevol relliscada sexual, fora de la relació de parella, no havia d'influir en la seua ruptura sempre que no hi haguera engany i es manifestara.

Van tractar de les diferències en la forma de veure el tema per part dels hòmens o de les dones. Del masclisme i dels badalls subjacents, que per molt que es presumisca de progressista i alliberat, estan en el substrat cultural de la societat.

MAS DE PAPATXIC

Alguna xanxa, entre la docta xarrameca, la broma o l'acudit, intercalant amb el got de vi, el café o la tisana, la vesprada transcorre i arriba l'hora d'alçar la tertúlia i quedem per a un altre dia.